Visites a la Central Hidroelèctrica de Tavascan

Las cavernas de

• Tavascan, situada a 1100 metres d’altitud, d’una alçada equivalent a 11 plantes i que alberga les centrals de Tavascan Superior i Tavascan Inferior amb un eix vertical de màquines de 25 m.
• Montamara, situada a 1350 metres d’altitud, d’una alçaria equivalent a 21 plantes i on s’hi troba la central de Montamara amb un eix vertical de màquines de 54 m.

Los embalses/lagos de

• Graus (1350 msnm), un dels grans dipòsits d’alimentació.
• Romedo de Baix (2000 msnm), l’altre gran dipòsit d’alimentació.
• Certescans (2250 msnm), que amb els seus 18 milions de m³, és la reserva del conjunt.
• Tavascan (1100 msnm), receptacle final de totes les aigües, tant les utilitzades per les centrals com les superficials dels rius afectats, i que com a extensió del complex és punt d’inici del canal subterrani que va fins la central de Llavorsí, situada a 20 km.
• La Farga (1370 msnm), presa de captació d’aigua al riu de la Vall Ferrera.
• Montalto (1360 msnm), presa de captació d’aigua al riu de Bohavi.

​Una red subterránea de unos 75 km. de túneles, tuberías, canales y galerías de servicio entre los que cabe destacar:

• Canal de Romedo, de 8.774 m. de longitud que va des de l’estany de Romedo de Baix fins a la vertical de Tavascan (Pic de Guerón), amb un cabal de 16 m³/s.
• Canal de Montalto, de 7.710 m. de longitud que va des de la presa del mateix nom fins l’embassament de Graus, amb un cabal de 7 m³/s.
• Canal de la Vall Ferrera, de 5.540 m. de longitud que va des de la presa de La Farga (Vall Ferrera) fins la presa de Montalto (Vall de Bohavi), amb un cabal de 5,2 m³/s.

El estudio y planificación del proyecto se inician en los años 50, una época de posguerra donde la red viaria, especialmente en las comarcas de montaña como el Pallars Sobirà, era muy precaria, y por tanto lo primero que los técnicos hicieron, fue mejorar las carreteras y ampliar puentes, para facilitar el intenso tráfico de personas, máquinas y material, que presumiblemente se iba a producir durante la realización de una obra de ingeniería tan importante.

Las obras del complejo hidráulico se pueden considerar que comenzaron en 1958 con la ampliación/reconstrucción del puente sobre el Noguera Pallaresa , en Llavorsí, y continuaron de forma ininterrumpida hasta el 1974, con la inauguración de Montamara. Su puesta en marcha de Tavascan fue en 1971.
​
El factor humano
En su construcción trabajaron unos 10.000 obreros, con una punta máxima de 2.677 trabajadores el año 1965, y una media anual de 1512 en el periodo 1958-1975, que vivían en barracones en la montaña durante toda la semana y que el domingo bajaban a Tavascan para hacer un poco de fiesta. Se puede imaginar fácilmente el impacto que tanta gente provocaba en un pueblo tan pequeño, donde hasta se llegó a instalar·un destacamento de la Guardia Civil de forma permanente.
Durante cerca de 20 años estos obreros fueran agujereando las montañas, haciendo quilómetros de túneles y galerías, utilizando 2.000.000 de kg de explosivos, en condiciones de vida y de trebajo que debieron ser muy duras, sobretodo en inverno, por la climatología tan adversa de la zona.
​
Les “ventanas”
El procés de construcció de la xarxa subterrània s’inicia amb la perforació de galeries de servei anomenades “ventanas”, perpendiculars al traçat del túnel, que facilitaven per mitjà de vies, vagonetes i formigoneres rodants, tant l’extracció de materials, com el revestiment del mateix túnel. Aquest sistema permetia treballar alhora des dels dos extrems del tram comprès entre dues “ventanas”. Totes les galeries estaven dotades de bombes d’extracció d’aigua,tubs de ventilació forçada i circuits elèctrics.
Al lado de cada “ventana” se organizaba un campamento, donde había barracones destinados a cantina-comedor, dormitorios de los peones, almacén de material, equipos compresores, estación de hormigón con sus silos de cemento, polvorín bajo vigilancia y se completaba con canteras y grupos de trituración de áridos y arenas.
​
El funicular de Guerón
Una de les peces claus, dins la infraestructura que es va haver de muntar, fou l’impressionant funicular, que des del peu del camí del Pla de Boavi (1100 msnm), pujava fins als barracons de Guerón (1970 msnm), en un recorregut de 1534 metres de longitud, permetent un constant tràfic d’obrers, material i maquinària. Els elements bàsics del funicular eren per una banda el cable de 30 mm de diàmetre, amb un pes de 3,26 kg/m, i una resistència total de 56.000 kg , i per l’altra la vagoneta de 2.000 kg de pes i una càrrega màxima de 10.000 kg. Actualment es troba fora de servei i les seves restes encara es poden observar des del mateix camí al Pla de Bohavi.

El funcionamiento está totalmente automatizado y teledirigido desde la central de comando de Fecsa/Endesa en Lleida, desde donde se abren y cierran las válvulas y compuertas, para regular el agua que hará mover las correspondientes turbinas. En las centrales no hay ningún operario de forma permanente.

Las tres centrales del complejo, permiten disponer de diferentes variantes de producción, que se utilizan en función de la energí que se quiere obtener, i del agua disponible en cada embalse.

Existe un único transformador que pasa la tensión de generación de 11.000 a 220.000 voltios.

Las características más significativas de cada central y la procedencia del agua que las alimenta son les siguientes:

Tavascan Superior, disposa de dues turbines Pelton (molt apropiades en el cas de molta pressió i poc cabal), i funciona amb l’aigua (14 m³/s) que li arriba del llac/embassament de Romedo de Baix situat a una altitud de 2006 metres, portada pel canal de Romedo fins a prop de la vertical de la central a 1980 msnm. Des d’aquest punt per mitjà d’una canonada de 1440 m. de longitud, s’inicia el salt fins a la Caverna de Tavascan a 1100 msnm. És un salt de gairebé 900 m. que fa que l’aigua que arriba a cadascuna de les dues turbines (7 m³/s), tingui una pressió de 85 kg/cm². Després de ser utilitzada l’aigua va pel canal de desguàs fins l’embassament de Tavascan.

Tavascan inferior, funciona amb aigua (14 m³/s) provinent del embassament de Graus situat a 1352 msnm, que per mitjà d’una canonada de 417 m. de longitud i un salt de 246 metres, la fa arribar amb una pressió de 25 kg/cm² a una turbina Francis situada també a la Caverna de Tavascan, i posteriorment va a parar al mateix canal de desguàs.

Montamara (producción), funciona de forma alternativa amb Tavascan superior, utilitzant l’aigua que ve de Romedo inferior i en aquest cas les dues turbines Pelton receptores (8 m³/s cadascuna) es troben a una altitud de 1360 m. El salt és de 630 m i la pressió de 75 kg/cm². Una vegada utilitzada, l’aigua va al corresponent canal de desguàs i posteriorment al embassament de Graus.

Montamara (bombeig), es una central reversible i durant la nit, fent servir els excedents energètics del sistema general (nuclears, tèrmiques etc.), bombeja aigua provinent de Graus (portada pel mateix canal que connecta l’embassament i la central) fins a Romedo inferior per tal de recuperar els nivells d’embassament. Per a dur a terme el procés, cada màquina (turbina i alternador) és acoblada per la part inferior a una gran bomba centrífuga, que bombeja 6,5 m³/s, des de la cota 1360 fins a la cota 2010. L’impuls inicial per desallotjar l’aigua existent a les canonades requereix una pressió de 100 kg/cm², obtinguda fent treballar les bombes amb les vàlvules de pas tancades.

(P) Producción
(B) Bombeo

• La regulación de caudales de los ríos, que permite minimizar las consecuencias de las riadas.
• La mejora de las carreteras.
• La llegada de servicios como la electricidad, el teléfono etc.
• La reactivación de la actividad económica con aparición de hoteles, restaurantes, campings etc.
• El desarrollo de actividades deportivas de agua, como el ráfting, ya que por convenio se asegura una aportación de caudal a horas convendias.